ENS PREPAREM PER AL DIA MUNDIAL DE LA POESIA?

Només queden 5 dies per a la celebració del Dia Mundial de la Poesia, i per a commemorar-ho, el dia 21 de març recitarem en classe el poema de Narcís Comadira "Quatre paraules", que ha estat elegit com a poema de referència, i més encara, ha sigut traduït a diferents llengües, com ara a l'Amazic, Anglès, Àrab, Caló, Castellà, Croat, Euskera, Francès, Guaraní, Italià, Japonès, Kirguís, Mandarí, Occità, Panjabi, Romanès, Soninke, Suec, Urdú i Wòlof.
És un bell poema que, amb quatre paraules, ho diu tot. Ací us el presente, perquè aneu escalfant motors, afinant la veu i entonant emocions. Ànim!!!

Mig en somnis, un àngel

                                                               se m’apareix i em tempta:
                                                               escriu, fes un poema.
                                                               Vull treure-me’l de sobre,
                                                               vull dormir el son dels justos,
                                                               o el son dels pecadors,
                                                               m’és igual. Vull dormir.
                                                               Però ell insisteix.
                                                               Té, diu: quatre paraules:
                                                               món, país, llengua, amor.
                                                               I afegeix: gairebé
                                                               ja t’he fet el poema.
                                                               Jo li dic: si escric món,
                                                               bé hi hauré d’afegir
                                                               desastres, fam i guerres.
                                                               Si escric país, ja entro
                                                               al territori foll
                                                               de l’ésser i dels fantasmes.
                                                               I si escric llengua, veus?,
                                                               el dolor em trenca l’ànima.
                                                               No puc escriure més.
                                                               I em diu: tu escriu amor
                                                               pel món i pel país
                                                               i per aquesta llengua
                                                               que es mor i et trenca l’ànima:
                                                               veuràs que encara pots
                                                               fer aquest i mil poemes.